He arribat al lloc on la dutxa es converteix en una catarsis diària.

No vull viure la vida, vull aferrar-me a ella.

Sense títol? No, sense dir el títol.

Jo no pense amb ma mare ni amb la fam del món per a emocionar-me, açò és pura rutina. Encara que no m'avellixca sols llegint he de produïr art.

Voler és poder.

Yes, I can.

Que la teua pell envolte el meu món i si es per demanar que siguen els teus ulls els que guien el meu camí i qui em mostre la llum a la foscor dels dies agres, i amb les teues mans construir un univers de carícies que desprenguen i conviden a la vida.

Besos, besos dels que naixer i besos on morir.

Un somriure com a leit motiv de vida, un llibre per a cada dia i mil vivències per minut.

I volar, per damunt de tot, que l'aire habite els porus de la meua pell, ser lliures, desfer-nos de la gravetat que d'amagades gaudeix lligant-nos al terra quan somiem des del terrat.

Fer i desfer per viure't i per respirar del teu art.


Hablar sobre música es como bailar sobre arquitectura.

Me resulta tan extraño todo lo normal...

La normalitat perd tot el seu sentit quan deixa de ser purament un concepte, què i qui és normal? Per què? Segons la morfologia de la paraula allò normal és el que respecta i segueix les normes. Però quines normes? I qui les decideix? És massa utòpic, supose, pensar que la intuïció i el respecte comunitari són suficients per a dirigir una societat.
De vegades em sent tan fora de lloc i tan a gust... Què te de bo la normalitat??
Sense cap dubte creue de vorera , em negue rotundament a ser “normal”.

¿Qué es lo que pasa? ¿Qué opina la masa?

-He de dir-te algo i no sé com fer-ho...
-Per què? És desagradable? Has vist en mi qualsevol cosa que no t’agrade?
-No, és que no em plenes...
-Bé, dis-me que passa, estic preocupat, quan el teu cor batega, batega el meu també...
-Si, ja ho sé... Crec que no deuríem veure’ns més. Ho sent!
-De veres? Per què? Què passa?
-Sé que em falta alguna cosa i no sé que és...
-Què significa? Et falta qualsevol cosa de mi?
-Crec que si et parares a pensar una estona ho endevinaries.
-Què pot fallar de mi? La meua personalitat? El meu aspecte físic? Bé, no soc guapo, tal volta et refereixes a això... No te res a veure amb la meua talla ni res d’això?
-No
-Tal vegada siguen les meues ulleres, és per les meues ulleres?
-No, no te res a veure amb que sigues baixet o poc cultivat, no, i no m’importa que les teues dents estiguen tortes, de veres...
-No ho entenc, no te res a veure amb la meua personalitat? No et diverteixes quan estàs amb mi?
-No és això, no és que no em diverteixca quan estic amb tu, és una cosa important...
-Pot ser més concreta? Així no arribarem a cap lloc.
-On podríem arribar?
-Bé, vull dir, si jo et vull però tu no em vols aleshores veig molt difícil que intentem els dos...
-No, no és que jo no t’estime...
-Aleshores em vols?
-No, no et vull...
-Bé, és eixa la raó.
-No, no és eixa la raó. Necessite més...
-Comunicació?
-Necessite un home molt fort, un líder.
-Soc fort! Soc un líder! Soc perfecte! Tinc totes les qualitats per a manar!
-No m’entens, hi ha tantes coses vitals, voldria arreglar molts assumptes de política, coses importants, voldria anar a treballar amb els pigmeus d’Àfrica i vull anar a una leproseria a curar leprosos.
-Estic desitjant el mateix que tu! Si és això el que em preguntes, estic disposat! Estime la lepra! M’agrada la lepra! M’agrada la lepra, m’agrada el còlera, m’agraden totes les malalties de la pell... Així que no veig jo...
-ERES IMMADUR!!
-De què forma soc immadur?
-EMOCIONALMENT, SEXUALMENT I INTEL•LECTUALMENT!
-Val, però en que altres coses?
-Mira, tal volta és culpa meua, serà que jo no puc donar...
-Dons si no pots donar per què no et dediques a rebre?
-No estic preparada per a rebre!
-Bé, aleshores tu dones i jo rebré.
-No puc donar.
-Veuràs, jo soc una persona que pot rebre si un altre dona.
-Dons jo no puc donar, ho sent...
-Però si els dos rebem , qui dona?
-Jo no puc rebre, el meu problema és que estic rebent i rebent i no puc donar ni rebre!
-A mi m’agradaria donar si tu pogueres rebre...
-No puc rebre, realment no sé com puc ajudar-te, no ho sé...
-Mira, si ambdós rebem, ambdós...
-Ja t’ho he dit! No puc rebre i no donar! Deixa-ho, no eixiria bé, no te objecte... Adéu, sent fer-te mal.
-No et preocupes per mi xiqueta, soc com un gat, sempre caic plantat...

La vida deuria ser al revés.

Deuríem començar morint i així aquest trauma estaria superat, després ens despertaríem a una residència, millorant cada dia; més tard ens farien fora de la residència perquè ja estaríem bé i el primer que faríem seria cobrar la nostra pensió.
Al primer dia de treball ens regalarien un rellotge d’or i seguidament treballaríem 40 anys fins que fórem suficientment joves com per a retirar-nos de la vida laboral i gaudir de la vida, aleshores aniríem de festa en festa , beuríem, faríem l’amor i ens prepararíem per començar a estudiar.
Amb els anys aniríem a l’escola, jugaríem amb els nostres amics i no tindríem cap tipus d’obligació fins convertir-nos en nadons, així, els últims 9 mesos els passaríem flotant tranquils amb calefacció central, servici d’habitacions, etc...
I a la fi, abandonaríem aquest món amb un gran orgasme.

Quino.

¿Por qué el pollo cruza la carretera?

PROFESOR DE PRIMARIA : Porque quería llegar al otro lado.


PROFESOR DE SECUNDARIA:Aunque se lo explique, queridas bestias, no podrán entenderlo.


PROFESOR DE BACHILLER:No importa, no entra en Selectividad.


PROFESOR UNIVERSITARIO:Para saber por qué el pollo cruzó la carretera (tema que se incluirá en el parcial de mañana) lean los apuntes desde la página 2 a la 3050.


ALUMNO DE LA LOGSE:¿Qué es un pollo?


SÓCRATES: Sólo sé que no sé porqué el pollo ha cruzado la carretera.


PLATÓN:Por su bien. Al otro lado se encuentra la verdad.


ARISTÓTELES:Está en la naturaleza del pollo el cruzar las carreteras.


HIPÓCRATES:Ha cruzado la carretera por culpa de un exceso de secreciones en el páncreas.


MAQUIAVELO:'Lo importante es que el pollo cruzó la carretera. ¿A quién importa el por qué? Solamente el fin de atravesar la carretera ya justifica cualquier motivo que hubiera tenido '.


CAYO JULIO CÉSAR: Vino , vió y cruzó la carretera


GALILEO: Y sin embargo, cruza.


DESCARTES:Este un hecho empírico y, por tanto, incierto o dudable, habría que construir matemáticamente al pollo, previo sometimiento del animal a la duda metódica universal para comprobar que este, efectivamente, es. El resultado sería probablemente que no podemos afirmar la existencia, en principio, del pollo, aunque esto ni nos interesa, porque la verdad solo está en la certeza matemática.


NIETZSCHE: El pollo ha muerto por cruzar la carretera.


KARL MARX:'Era históricamente inevitable que el pollo cruzara'.


MIHAIL BAKUNIN:Una vez que el pollo se ponga en huelga general, la carretera se hundirá y desaparecerá, y nunca más tendrá que cruzar por su asfalto opresor y clasista. El pollo será libre.


LENIN:El pollo forma parte de la vanguardia socialista. Pronto otros pollos, tras reconocer su condición de clase proletaria, le seguirán por la carretera en pos de la revolución.


DARWIN: A lo largo de grandes períodos de tiempo, los pollos han sido seleccionados naturalmente de modo que ahora tienen una disposición genética a cruzar carreteras.


FREUD: El hecho de que está preocupado porque el pollo cruza la carretera revela tu inseguridad sexual. Edipo Avícola.


EINSTEIN:'El hecho de que sea el pollo el que cruce la carretera o que sea la carretera la que se mueve bajo el pollo, depende. Es relativo al referencial'.


MARTIN LUTHER KING JR:He tenido un sueño donde todos los pollos eran libres de cruzar una carretera sin tener que justificar sus actos.


BUDA: Preguntar, eso niega tu propia naturaleza de pollo.


MOISÉS: ...Y Dios bajó de los cielos y le dijo al pollo: "Cruza la carretera".Y el pollo cruzó la carretera y todos se regocijaron.


JESÚS DE NAZARET: Bienventurados los pollos, por que ellos cruzarán la carretera.


MAHOMA: Todo pollo debe perigrinar al menos una vez en su vida al otro lado de la carretera.


IGLESIA DE LA CIENCIOLOGÍA: La razón está en vosotros, pero no la conocéis todavía. Mediante un módico pago de 1500 dólares, más el alquiler de un detector de mentiras y un análisis psicológico que nos permitirá descubrir la razón.

DGT: No podemos cruzar la carretera por ti.


FUNCIONARIO: Ahora mismo vamos a cerrar y no se lo puedo explicar, venga mañana.


FIDEL CASTRO:'El pollo es un desertor por eso cruzó la carretera pero se arrepentirá de las injusticias de la otra carretera y créanme el pollo volverá'.


RICHARD M. NIXON:'El pollo no cruzó la carretera, repito, el pollo no cruzó nunca la carretera'.


BILL CLINTON:'Juro sobre la constitución que no ha pasado nada entre el pollo y yo' .


STALIN: Hay que fusilar al pollo inmediatamente, y también a los testigos de la escena y a 10 personas más escogidas al azar por no haber impedido este acto subversivo.


HITLER:"¡Un pollo cruza la carretera!, ¡¡¡¡APLASTADLO!!!!!”


AZNAR:El pollo iba en misión humanitaria, repito, ese pollo iba en misión humanitaria.


FELIPE GONZÁLEZ: Yo me enteré que cruzó el pollo la carretera por los periódicos, repito, me enteré por los periódicos.


ARIAS NAVARRO:(Mientras llora)Españoles... el pollo... ha cruzado...


GEORGE W. BUSH:'El hecho de que el pollo haya cruzado la carretera a pesar de las resoluciones de la ONU representa un grave ataque a la democracia, la justicia y la libertad. Esto prueba sin ninguna duda que teníamos que haber bombardeado esta carretera hace tiempo. Con el objetivo de garantizar la paz en esa región, y para evitar que los valores que defendemos sean otra vez atacados por este tipo de terrorismo, el gobierno de los Estados Unidos de América ha decidido enviar 17 portaaviones, 46 destructores y 154 fragatas, con el apoyo desde tierra de 243.000 soldados de infantería y por el aire de 846 bombarderos, que tendrán por misión, en nombre de la libertad y de la democracia, el eliminar todo asomo de vida en los gallineros a 5,000 Km. a la redonda, y después, asegurarse con unos disparos de misiles muy precisos de que todo lo que parezca de lejos o de cerca a un gallinero sea reducido a un montón de cenizas y no pueda nunca más desafiar a nuestra acción con su arrogancia. Hemos decidido también que después, este país será generosamente dirigido por nuestro gobierno, que reconstruirá gallineros según las normas vigentes de seguridad, poniendo a su frente a un gallo elegido democráticamente por el embajador de los USA. Para financiar todas estas reconstrucciones, nos conformaremos con el control absoluto de toda la producción de cereales de la región durante 30 años, sabiendo que los habitantes locales se beneficiaran de una tarifa preferente sobre una parte de la producción, a cambio de su total cooperación. En este nuevo país de justicia, paz y libertad, podemos asegurarles que nunca más un pollo intentará cruzar una carretera, por la simple razón que no habrá más carreteras y que los pollos no tendrán patas. Que Dios bendiga América '


I a la fi, tan sols un pollastre va creuar la carretera...
Què complicada és la vida, no?

L’amor de les paraules que rebutgen el dolor.

És la realitat comú, o cadascú vivim en la nostra pròpia realitat? Des de ben menuda m’he preguntat si tots veuríem les mateixes formes i colors, si tindríem les mateixes sensacions o si simplement usàvem una nomenclatura comú per referir-nos al que tots pensàvem que percebíem igual però que realment cadascú veia i obtenia la seua imatge i sensació de les coses. És un fet demostrable?
Soc conscient de la ignorància que m’envaeix, així com també veig la que flota al meu voltant. Què és més necessari, la tecnologia o conèixer-nos a nosaltres mateixa?
Tot açò ronda pel meu cap des que vaig saber que a Austràlia hi ha una comunitat d’aborígens que no utilitza el llenguatge per comunicar-se, el intercanvi d’opinions i pensaments es realitza mitjançant la telepatia i els gestos. Com? No ho sé. Per què? Perquè el llenguatge te facultats curatives i usar-lo per a comunicar-se és desgastar les seues qualitats sanitàries, ja que el cos s’acostuma a aqueixos sons.
La societat occidental no entén que un aborigen australià recol•loque un os trencat al seu lloc amb la pronunciació d’una oració, mentre que nosaltres, “els desenvolupats”, necessitem una complexa operació. Som tan intel•ligents i estem tan desenvolupats que hem buscat solucions quan aquestes ja ens venien innates i no hem sabut aprofitar-les.
No és difícil de comprendre, els éssers humans som el 70% aigua, al que cal afegir que les molècules d’aigua tenen certa predisposició a crear formes diferents segons l’ona del so que actue sobre elles. Així, si el teu cos, o millor dit, les molècules d’aigua que et formen no estan acostumades al so de les paraules, poden tornar al seu lloc o desplaçar-se cap on siga segons la oració que pronuncien al teu voltant.

Recordeu allò de “¡Ábrete, Sésamo!”? ;-)

La energia ni es crea ni es destrueix, es transforma.

L’altre dia em van preguntar si jo era creient, em vaig quedar un poc parada i vaig respondre “agnòstica”... Creient en quant a què? Si crec en Deu? En el catolicisme? En el cristianisme?
Per descomptat que soc darwinista, això ho tinc clar, al igual que no crec en els sants, ni en els beats, ni molts menys en l’església. Considere que no és més que una altra forma de manipulació, entreteniment, i a la fi, la base d’aquesta societat, guanyar diners... Rápido y sencillo! Con tan solo una llamada telefónica o un durito en la bandeja!
Ara bé, és Deu l’església? És Crist la representació de Deu a la terra, fill d’una verge i un colom (encarnació del esperit sant)? És raonable dedicar una vida a l’oració i el celibat? És l’església respectuosa? És apolítica? Clarament, NO.
Fent aquest repàs mental el primer que em crida l’atenció és la gran contradicció entre l’acte i la predicació, i em sorprenc de veure com una “empresa” que es sustenta amb la hipocresia pot perdurar al llarg dels segles i tindre un paper tan important a l’història de la humanitat.
Jo no crec en l’església i tot el que comporta, com he demostrat, però crec en l’energia, digues-li Deu o com vulgues! Sé i sent una energia, la flama de la vida, allò que ens forma i envolta per tot arreu, allò que som i sentim, el que està més enllà, per això tal i com diu la teoria, “la energia ni es crea ni es destrueix, es transforma”.
I si no som més que un cúmul enorme d’energia? No és la vida la energia en sí?
Energia que va per tot arreu, que ocupa espais i cossos, que es transforma si més no. Per tot açò, estem presents sempre, les aparicions de les que parlen, les veus, tot allò que diu gent haver vist o sentit no son més que restes d’energia sense transformar... Així, es lògic morir quan el teu cos deixa de funcionar, al fi i a la cap no és més que matèria, caduca amb el temps, no així l’ànima o la nostra energia interna, present indefinidament, immortal, però això sí, modelable, transformable... Ara mateix jo soc un cúmul d’energia que em forma i em dona força per fer que aquest cos visca i es desenvolupe tal i com està condicionat genèticament, però podria ser una planta perfectament, un peix o fins i tot, y muy a mis pesar queridos amigos, un gat. Aleshores tots som germans, és cert, tots som germans en quant a que és la mateixa energia la que ens forma a tots, som tots fills de la mateixa energia o Deu, el món dels conceptes i les nomenclatures és massa complicat...

Adéu-siau!