domingo, 28 de febrero de 2010

La vida deuria ser al revés.


Deuríem començar morint i així aquest trauma estaria superat, després ens despertaríem a una residència, millorant cada dia; més tard ens farien fora de la residència perquè ja estaríem bé i el primer que faríem seria cobrar la nostra pensió.
Al primer dia de treball ens regalarien un rellotge d’or i seguidament treballaríem 40 anys fins que fórem suficientment joves com per a retirar-nos de la vida laboral i gaudir de la vida, aleshores aniríem de festa en festa , beuríem, faríem l’amor i ens prepararíem per començar a estudiar.
Amb els anys aniríem a l’escola, jugaríem amb els nostres amics i no tindríem cap tipus d’obligació fins convertir-nos en nadons, així, els últims 9 mesos els passaríem flotant tranquils amb calefacció central, servici d’habitacions, etc...
I a la fi, abandonaríem aquest món amb un gran orgasme.

Quino.

6 comentarios:

cinqueduc dijo...

Efectivamnet, deuria ser aixi i podriem rectificar totes les nostres errades i eliminar tots els elements adversos que hem tingut en el transcorrer de la nostra vida i que de alguna manera no mes han fet que fotremos impedimnos intentar ser feliçets.

Andrea Zaïd Frasquet dijo...

Ja l'esperavem senyor duc!!

JaMd dijo...

Molt bo.

És teu?

Andrea Zaïd Frasquet dijo...

No, és de Quino, el creador de Mafalda.

Rocio dijo...

Tantes coses podrien ser al revés... Però si segueixen un ordre determinat per alguna cosa serà, no creus? De totes formes, tampoc podem modificar-ho.

P.D.: tenim algo pendent, que no se t'oblide.

Andrea la Hierbas. dijo...

No se m'oblida!!jejeje.

Seguidors

Mi foto
Gandia, La Safor
Benvinguts al recipient virtual dels meus vòmits literaris, endavant, no fa olor. Passeu i veureu el piset.