Deuríem començar morint i així aquest trauma estaria superat, després ens despertaríem a una residència, millorant cada dia; més tard ens farien fora de la residència perquè ja estaríem bé i el primer que faríem seria cobrar la nostra pensió.
Al primer dia de treball ens regalarien un rellotge d’or i seguidament treballaríem 40 anys fins que fórem suficientment joves com per a retirar-nos de la vida laboral i gaudir de la vida, aleshores aniríem de festa en festa , beuríem, faríem l’amor i ens prepararíem per començar a estudiar.
Amb els anys aniríem a l’escola, jugaríem amb els nostres amics i no tindríem cap tipus d’obligació fins convertir-nos en nadons, així, els últims 9 mesos els passaríem flotant tranquils amb calefacció central, servici d’habitacions, etc...
I a la fi, abandonaríem aquest món amb un gran orgasme.
Quino.
