martes, 18 de mayo de 2010


Que la teua pell envolte el meu món i si es per demanar que siguen els teus ulls els que guien el meu camí i qui em mostre la llum a la foscor dels dies agres, i amb les teues mans construir un univers de carícies que desprenguen i conviden a la vida.

Besos, besos dels que naixer i besos on morir.

Un somriure com a leit motiv de vida, un llibre per a cada dia i mil vivències per minut.

I volar, per damunt de tot, que l'aire habite els porus de la meua pell, ser lliures, desfer-nos de la gravetat que d'amagades gaudeix lligant-nos al terra quan somiem des del terrat.

Fer i desfer per viure't i per respirar del teu art.


Hablar sobre música es como bailar sobre arquitectura.

Seguidors

Mi foto
Gandia, La Safor
Benvinguts al recipient virtual dels meus vòmits literaris, endavant, no fa olor. Passeu i veureu el piset.