martes, 18 de mayo de 2010
Que la teua pell envolte el meu món i si es per demanar que siguen els teus ulls els que guien el meu camí i qui em mostre la llum a la foscor dels dies agres, i amb les teues mans construir un univers de carícies que desprenguen i conviden a la vida.
Besos, besos dels que naixer i besos on morir.
Un somriure com a leit motiv de vida, un llibre per a cada dia i mil vivències per minut.
I volar, per damunt de tot, que l'aire habite els porus de la meua pell, ser lliures, desfer-nos de la gravetat que d'amagades gaudeix lligant-nos al terra quan somiem des del terrat.
Fer i desfer per viure't i per respirar del teu art.
Hablar sobre música es como bailar sobre arquitectura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Seguidors
- Andrea Zaïd Frasquet
- Gandia, La Safor
- Benvinguts al recipient virtual dels meus vòmits literaris, endavant, no fa olor. Passeu i veureu el piset.