El gran problema de Athena era ser una mujer del siglo XXII que vivía en el siglo XXI y que permitía que todo el mundo se diera cuenta de ello.

"La gente cree que el único sueño de una mujer es casarse y tener hijos. Y, por todo lo que te he contado, debes creer que he sufrido mucho en la vida. No es verdad, y ya me conozco esa historia, ya se me han acercado otros hombres con la escusa de protegerme de las tragedias. Olvidan que, desde la Grecia más antigua, la gente que regresaba de los combates o bien venía muerta sobre su escudo, o los más fuertes, sobre sus cicatrices. Mejor así: Estoy en el campo de batalla desde que nací, sigo viva, y no necesito que nadie me proteja."

"¿Qué es un maestro? Pues yo te respondo: no es aquel que enseña algo, sino aquel que inspira al alumno para que dé lo mejor de sí mismo y descubra lo que ya sabe."

"Evidentemente, otras mujeres dicen: Yo no voy a lavar los platos, que los laven los hombres. Pues que los laven si quieren, pero no veas en ello una igualdad de condiciones. No hay nada de malo en hacer cosas simples, aunque, si mañana yo publico un artículo con todo lo que pienso, dirían que estoy en contra de la causa femenina.¡Qué tontería! Como si lavar los platos, usar sujetador o abrir y cerrar puertas fuese algo que humillase mi condición de mujer."


Recomendació literaria: La bruja de Portobello (Paulo Coelho).

Que viene y va...

Tinc tendència a pensar que la vida i tot el que ens envolta està dirigit per cicles, algo així com els cicles econòmics que tenen pujada, baixada, punt màxim, mínim... I a la fi tot és una espècie de curva que puja i baixa (i toca la marraixa!), i va repetint-se amb el pas del temps... (No tinc ni idea d’economia però recorde aquella gràfica de mis años mozos del bachillerato).

Així he arribat a la conclusió de que pot ser que en la vida sols hi hagen unes poques situacions i problemes a resoldre, perque el fons dels conflictes és sempre o la majoria de voltes el mateix, i ja no parle de conflictes en particular, sino més bé de la vida en general, de les formes, dels colors, de l’harmonia, de la ciència, que gràcies a diversos canvis d’ordre i a base de barretjar obtenim resultats diferents, ja siguen abstractes o no, però a la fi tot te una composició semblant.
I ja que parlem d'elements, em ve al cap allò que tota materia és finita... I la vida, per sort o per desgràcia també ho és, no sent-ho així l’espai ni les persones humanes del món mundial, que no som sols materia ¿? Nosaltres ens n’anem però sempre deixem alguna petjada per molt insignificant que siga, fins i tot nosaltres mateixos som petjades dels nostres avantpassats, i així, tot.

En quant a si l’ànima és matèria o no, jo no tinc ni idea, Platon diria que no, però Andrea la Hierbas no sabe no contesta, el que sí que sé és que quan algú es mor el seu cos perd pes, i hi ha algunes teories que consideren que aquest és el pes de l’ànima, altres, en canvi apunten cap a que un cos sense moviment intern pesa menys que un cos amb moviment intern, la ciència... Filla de la paciència!

Tornaré cap als cicles de la vida i així li done una forma binaria recapitulada a l'obra. Ara mateixa considere que estic pujant la curva, vinc d’una mala època i em dirigeixc cap a dalt per tornar a baixar, vosaltres què penseu? Cregueu en els cicles de la vida? A quina altura es trobeu? Espero sus respuestas corazones.

Y esta es mi historia señor juez...

Estem d'estrena!!

Hola a tots i totes!

M'he translladat al blog, a la fi soc conscient de que el fotolog estava ja massa en desús i he deixat a banda la meua cabuderia per tal d'escoltar el que em recomanaven les persones que em lligen, que al fi i a la cap son els que ajuden a sustentar que açò vaja avant.

Així que cap al món dels blogs ens venim la herbes i tots els seus trastos per veure com comença i acaba aquesta decisió.

Avant!