-He de dir-te algo i no sé com fer-ho...
-Per què? És desagradable? Has vist en mi qualsevol cosa que no t’agrade?
-No, és que no em plenes...
-Bé, dis-me que passa, estic preocupat, quan el teu cor batega, batega el meu també...
-Si, ja ho sé... Crec que no deuríem veure’ns més. Ho sent!
-De veres? Per què? Què passa?
-Sé que em falta alguna cosa i no sé que és...
-Què significa? Et falta qualsevol cosa de mi?
-Crec que si et parares a pensar una estona ho endevinaries.
-Què pot fallar de mi? La meua personalitat? El meu aspecte físic? Bé, no soc guapo, tal volta et refereixes a això... No te res a veure amb la meua talla ni res d’això?
-No
-Tal vegada siguen les meues ulleres, és per les meues ulleres?
-No, no te res a veure amb que sigues baixet o poc cultivat, no, i no m’importa que les teues dents estiguen tortes, de veres...
-No ho entenc, no te res a veure amb la meua personalitat? No et diverteixes quan estàs amb mi?
-No és això, no és que no em diverteixca quan estic amb tu, és una cosa important...
-Pot ser més concreta? Així no arribarem a cap lloc.
-On podríem arribar?
-Bé, vull dir, si jo et vull però tu no em vols aleshores veig molt difícil que intentem els dos...
-No, no és que jo no t’estime...
-Aleshores em vols?
-No, no et vull...
-Bé, és eixa la raó.
-No, no és eixa la raó. Necessite més...
-Comunicació?
-Necessite un home molt fort, un líder.
-Soc fort! Soc un líder! Soc perfecte! Tinc totes les qualitats per a manar!
-No m’entens, hi ha tantes coses vitals, voldria arreglar molts assumptes de política, coses importants, voldria anar a treballar amb els pigmeus d’Àfrica i vull anar a una leproseria a curar leprosos.
-Estic desitjant el mateix que tu! Si és això el que em preguntes, estic disposat! Estime la lepra! M’agrada la lepra! M’agrada la lepra, m’agrada el còlera, m’agraden totes les malalties de la pell... Així que no veig jo...
-ERES IMMADUR!!
-De què forma soc immadur?
-EMOCIONALMENT, SEXUALMENT I INTEL•LECTUALMENT!
-Val, però en que altres coses?
-Mira, tal volta és culpa meua, serà que jo no puc donar...
-Dons si no pots donar per què no et dediques a rebre?
-No estic preparada per a rebre!
-Bé, aleshores tu dones i jo rebré.
-No puc donar.
-Veuràs, jo soc una persona que pot rebre si un altre dona.
-Dons jo no puc donar, ho sent...
-Però si els dos rebem , qui dona?
-Jo no puc rebre, el meu problema és que estic rebent i rebent i no puc donar ni rebre!
-A mi m’agradaria donar si tu pogueres rebre...
-No puc rebre, realment no sé com puc ajudar-te, no ho sé...
-Mira, si ambdós rebem, ambdós...
-Ja t’ho he dit! No puc rebre i no donar! Deixa-ho, no eixiria bé, no te objecte... Adéu, sent fer-te mal.
-No et preocupes per mi xiqueta, soc com un gat, sempre caic plantat...
