La normalitat perd tot el seu sentit quan deixa de ser purament un concepte, què i qui és normal? Per què? Segons la morfologia de la paraula allò normal és el que respecta i segueix les normes. Però quines normes? I qui les decideix? És massa utòpic, supose, pensar que la intuïció i el respecte comunitari són suficients per a dirigir una societat.
De vegades em sent tan fora de lloc i tan a gust... Què te de bo la normalitat??
Sense cap dubte creue de vorera , em negue rotundament a ser “normal”.
6 comentarios:
De vegades aquest no ser "normal", aquest anar en contra les normes establertes, ha suposat en nombroses ocasions grans dosis l'alliberament individuals i també col·lectives...
En qualsevol cas, vulguis ser "normal" o no... sigues tu! ;)
Hola hem afegit el teu blog a Els Blogs de la Safor, si pots fes un enllaç al nostre blog. Benvinguda al panorama blogaire de la comarca!
http://elsblogsdelasafor.blogspot.com/
Estás buscando una respuesta?...La resuesta está en ti. Me gusta tu blog...
Joanfer: Et trobem a faltar pels llocs de la xarxa, espere que tornes prompte, tenim moltes coses que aportar-nos ara que ens hem descubert. Petonets!
CarlosV: Gràcies! Ja us he enllaçat, és tot un honor per a una pixavina com jo.
Anónimo: Gracias por el consejo, creo que ya la he encontrado... Un beso
Ja en som més Anormals al club! Exelent!
Moltes gràcies, Andrea. Però estic segur que no m'heu trobat a faltar tant com jo a vosaltres... Ja hi torno a ser, amb més ganes que mai. Ens seguim la pista! ;D
Petons!! ;)
Publicar un comentario