martes, 18 de mayo de 2010
Que la teua pell envolte el meu món i si es per demanar que siguen els teus ulls els que guien el meu camí i qui em mostre la llum a la foscor dels dies agres, i amb les teues mans construir un univers de carícies que desprenguen i conviden a la vida.
Besos, besos dels que naixer i besos on morir.
Un somriure com a leit motiv de vida, un llibre per a cada dia i mil vivències per minut.
I volar, per damunt de tot, que l'aire habite els porus de la meua pell, ser lliures, desfer-nos de la gravetat que d'amagades gaudeix lligant-nos al terra quan somiem des del terrat.
Fer i desfer per viure't i per respirar del teu art.
Hablar sobre música es como bailar sobre arquitectura.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Seguidors
- Andrea Zaïd Frasquet
- Gandia, La Safor
- Benvinguts al recipient virtual dels meus vòmits literaris, endavant, no fa olor. Passeu i veureu el piset.
5 comentarios:
Absolutament preciós, Andrea. Les teves paraules desprenen molt d'amor. Tenir algú al costat al que li puguis dir això és el més bonic del món...
Petons! ;)
Muy bonito...me recuerda a algo...buscando...me di cuenta que se cumple el primer aniversario de la muerte de benedetti...
http://www.rtve.es/mediateca/audios/20090522/recordamos-benedetti-estacion-azul/510711.shtml
Andrea, quina profunditat!! M'ha encantat llegir-te hui: unes paraules precioses. Inspiren tranquilitat i ànim per seguir endavant.
Salut boniqueta!
Què és el que s'amaga darrere de la herbes? Eixe amor al que no renuncia.
Gràcies pels vostres comentaris, la veritat és que aquestes paraules les vaig escriure quan estava coneixent a una persona que m'ha marcat molt i a la qual estime moltíssim.
Publicar un comentario