sábado, 19 de noviembre de 2011
Sols pretenia volar.
Vaig caure cada vegada i em vaig tornar a alçar perque només tenia un objectiu, volar.
Em vaig llançar, vaig tornar a caure, la gravetat no volia permitir-m’ho però jo sols pensava en enfilar-me cap amunt, veure el món des de lluny i intentar comprendre la immensitat que m’envolta i m’ofega.
VOLER VOLAR.
Vaig viatjar sense poder alçar els peus de terra, vaig conèixer, vaig veure, em vaig bloquejar, seguia volent volar.
Em perd, em perd i no em trobe, em busque, no em trobe, plou, no puc volar.
Si obris la ment, podràs volar.
Si busques i lluites, volaràs.
Consciència.
VOLER VOLAR.
Aferrada busque, em busque, lluite.
Sols pretenia volar…
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Seguidors
- Andrea Zaïd Frasquet
- Gandia, La Safor
- Benvinguts al recipient virtual dels meus vòmits literaris, endavant, no fa olor. Passeu i veureu el piset.