Sols pretenia volar.
Vaig caure cada vegada i em vaig tornar a alçar perque només tenia un objectiu, volar.
Em vaig llançar, vaig tornar a caure, la gravetat no volia permitir-m’ho però jo sols pensava en enfilar-me cap amunt, veure el món des de lluny i intentar comprendre la immensitat que m’envolta i m’ofega.
VOLER VOLAR.
Vaig viatjar sense poder alçar els peus de terra, vaig conèixer, vaig veure, em vaig bloquejar, seguia volent volar.
Em perd, em perd i no em trobe, em busque, no em trobe, plou, no puc volar.
Si obris la ment, podràs volar.
Si busques i lluites, volaràs.
Consciència.
VOLER VOLAR.
Aferrada busque, em busque, lluite.
Sols pretenia volar…
2 comentarios:
Massa temps ens tenies abandonats als teus seguidors. I, sincerament, sembla que l'espera ha valgut la pena; això és tornar i per la porta gran!
I sobre el que expliques, em sento plenament identificat amb tu. També porto temps volent volar. I amb el temps he descobert que no és que no sàpiga, sinó que cada dia aprenc a volar de forma diferent.
Espero que no torni a passar tant de temps en tornar a llegir-te... Petons! ;)
Moltíssimes gràcies pel teu comentari, això és un seguidor, m'has pujat l'auto-estima al moment perfecte i el lloc idoni!jeje.
He deixat d'escriure perque abans tenia una necessitat que ara no tinc, pel que siga no necessite expressar-me amb la paraula, però d'una altra banda em sap molt greu haver de deixar un hàbit com aquest, que m'ha ajudat tant i m'ha acompanyat gairebé tota la vida.
Gràcies per estar ahí!
Publicar un comentario